LA VIRTUT PER A MILL

Un dels objectius de l’apologia que fa Mill de la doctrina utilitarista serà mostrar la compatibilitat i, fins i tot, l’alt grau de coherència entre aquesta i el que ell anomena virtut.

El mot virtut està relacionat amb el concepte grec d’areté, l’excel·lència característica del que és millor o, en sentit literal, aristocràtic. En aquest sentit encara utilitzem la paraula virtuós o virtuosa, per exemple referida a un instrumentista, per designar a una persona excel·lent en l’àmbit de la música. En aquesta mateixa direcció, la virtut per a  Mill seria l’ideal d’excel·lència humana.

I quin sentit pot tenir aquesta excel·lència en el marc de l’ètica utilitarista? Per contestar encertadament, només cal partir del principi d’utilitat o de màxima felicitat pel màxim nombre de persones:  la virtut consisteix en fer compatibles el interessos de l’individu amb els de la societat, en aconseguir que la felicitat aliena formi part de la pròpia felicitat. En altres paraules, la màxima felicitat pel major nombre és un criteri que demana, sense renunciar als interessos propis  de cada individu, una identificació amb la felicitat col·lectiva.