Felicitat és la paraula que articula el pensament de Mill.
Llibertat és una de les seves condicions de possibilitat. L’altra, és la
solidaritat
o, per què no, la fraternitat.
I què és la felicitat per Mill? El plaer. Tenint en compte que, quan parla de plaer, no es refereix als plaers del ramat, sinó dels que només es poden gaudir amb una acurada educació del gust i de la tendència natural a la simpatia amb els humans. Per això, la felicitat és inseparable de la llibertat, tant en relació a la coacció per part de les lleis, com per la que exerceix la comunitat. Només es pot ser plenament feliç, si cadascú té a la seva disposició els ingredients adequats per a la seva la felicitat. Per això, també, la felicitat és inseparable de la solidaritat i mai pot ser independent de la felicitat aliena, perquè difícilment pot arribar a la seva plenitud sense gaudir de la relació amb altres persones.
I què és la felicitat per Mill? El plaer. Tenint en compte que, quan parla de plaer, no es refereix als plaers del ramat, sinó dels que només es poden gaudir amb una acurada educació del gust i de la tendència natural a la simpatia amb els humans. Per això, la felicitat és inseparable de la llibertat, tant en relació a la coacció per part de les lleis, com per la que exerceix la comunitat. Només es pot ser plenament feliç, si cadascú té a la seva disposició els ingredients adequats per a la seva la felicitat. Per això, també, la felicitat és inseparable de la solidaritat i mai pot ser independent de la felicitat aliena, perquè difícilment pot arribar a la seva plenitud sense gaudir de la relació amb altres persones.
Resposta a la Maria:
ResponEliminaPer començar, hi ha una prova del principi d'utilitat, però consta de dues parts diferenciades: provar que la felicitat és una finalitat de la vida humana -perquè tothom la desitja; però també, segona part, que la felicitat és l'única finalitat. En aquesta segona part, és quan diu que qualsevol que consideri que la seva finalitat és una altra, els diners o la virtut, és que aquest aspecte forma part de la seva felicitat, és un dels seus ingredients, que passen de ser un mitjà per la felicitat a formar part d'ella. Exemple: la persona que el fa feliç fer als altres feliços.
En relació al tema de la fal•làcia naturalista, aquesta fal•làcia va ser descoberta/formulada per Moore, a principis del s. XX, encara que l'emotivisme moral de Hume ja la plantejava de forma implícita: el fonament dels judicis de valor no poden ser judicis de fet.